Vaig començar a fumar als 13 anys i mig, feia més home i amb vaig acostumar ràpidament. No era massa bon estudiant i per ajudar-me a concentrar amb vaig acostumar a fer-ho fumant i així vaig continuar, a la universitat ja fumava més d’un paquet diari i des de que vaig començar a treballar als 25 no he baixat dels dos paquets mes que en contades ocasions.

Alguna vegada aprofitant algun refredat fort vaig provar de reduir sensiblement la quantitat de cigarretes però sense èxit, als pocs dies fumava igual ó mes.

Quan es va prohibir el fumar a la feina vaig tornar a provar de reduir la quantitat però rés, ni boquilles de mentol, ni xiclets, ni caramels, res de res.

Mai havia provat de deixar-ho radicalment però de cop es va presentar un canvi a la meva vida. Tenia 60 anys, al maig anava a complir els 61 i de sobte a l’empresa amb varen “proposar” una jubilació anticipada, això va ser al febrer, vaig començar a donar-li voltes sent conscient que això era un canvi molt fort a la meva vida i quan vaig tindre clar que tenia que dir sí, amb vaig plantejar que perquè no afegir un altre canvi, deixar de fumar, ja no tindria l’excusa de la feina i perquè no.

Vaig anar-ho madurant i vaig decidir que endavant amb la “pre-jubilació” i amb la independència del tabac.

I així va ser, amb vaig preparar anant al metge unes setmanes abans, amb va proposar una ajuda d’unes pastilles que tenia que començar a prendre uns dies abans de deixar-ho, Aquestes pastilles tenien com a efecte secundari una mínima sensació de mareig però això no amb va impedir continuant fumant el que volia, va arribar el meu últim dia de feina (el 30 de Juny del 2011) jo feia dies que havia decidit que el primer dia de no fumador seria el 4 de juliol (amb sonava a alguna mena d’independència), va arribar el 4 de juliol i VAIG DEIXAR DE FUMAR.

No va ser fàcil però estava mentalitzat i las pastilles que amb donaven una sensació de mareig varen passar a fer-me sentir millor, no tenia compromisos mes que amb mi mateix i vaig decidir que els estalvis en tabac els reinvertiria amb capritxos que em vinguessin de gust.

Ara ja fa un any i mig llarg i continuo sense fumar, sé que no estic curat, encara m’agrada respirar l’aroma del tabac que es fumen els demés i potser (qui sap) un dia tornaré a fumar, però de moment soc capaç de portar-ho forca bé i espero que per molt temps.